飘
piāo
HSK 6
飘 — piāo
- flotar (en el aire); ondear; desprenderse (un aroma); (fig.) ser frívolo o complaciente; ser débil o inestable · flutuar (no ar); vibrar/ondular; desprender-se (um aroma); (fig.) ser frívolo ou complacente; ser fraco ou instável
风把树叶吹得在空中飘。 fēng bǎ shùyè chuī dé zài kōngzhōng piāo — El viento sopló las hojas y las hizo flotar en el aire. / O vento soprou as folhas e elas flutuaram no ar.